apa!

 i passejaven l'ús de la força 
amb tota la impunitat
d'una llei perpètua.  

i jo els vaig escridassar
fins a trencar-me la veu...

amb la ràbia de la impossibilitat, 
quan el bon humor
de qui ho va veure va dir "apaaa...!",
molt amablement, amb molta paciència, 
i em va retornar al tarannà compartit, 
en un sol mot que m'ha servit d'invocació pacient.

(poc abans dels piolins)