versos relatius
sequera
no plou
i no hi haurà núvols.
mort progressiva als dominis de l'aigua.
les arrels escarben, les fulles groguegen, el fruit no neix.
a l'horitzó pansit,
els arbres s'espanten.
les llavors s'amaguen.
el tronc s'encongeix.
haurem de xuclar
la humitat de l'albada.
haurem d'aprendre a ressecar el mar i el vent.
parem la por. apaga la tele. canvia de vídeo.
trauma col·lectiu.
la violència mediàtica
ens força a assimilar
les desgràcies del món,
amplificades pels nivells d'audiència.
i a les moltes pel·lícules de l'autoritat,
reomplim la imaginació de sang i abús.
aïllament tàctic
a la cultura de la por.
neurosi quàntica
a la prohibició del joc.
ens han pres el somriure.
violència verbal i tàctica
violència emocional,
entre parelles,
entre poliamors,
entre pares i fills,...
violència competitiva
a la feina i al veïnat,...
una violència psicològica
que traspassa els artificis de gènere,
i coacciona
contaminant l'entorn.
hi ha metralla
a les paraules
del desgast.
hi ha morats cardíacs
a la mala convivència.
desconfiguració
hi ha un somriure
que espera.
de primer,
l'oblit es congela
a la memòria dels gens,
a la repetició familiar de les confusions.
després interpel·la a les causes
del desajust.
dolor latent.
a la desconnexió,
l'ofec del poder
obre una depressió.
subseqüència:
reiteració de la valentia
al canviar la inèrcia
de la negociació.
descàrrega i respiració.
reformateig de l'entorn.
detecció d'anomalies útils
i missatges d'error no trobat.
i potser,
amb sort,
si baixem junts a la incertesa,
podrem desconfigurar els rols.
apa!
i passejaven l'ús de la força
amb tota la impunitat
d'una llei perpètua.
i jo els vaig escridassar
fins a trencar-me la veu...
amb la ràbia de la impossibilitat,
quan el bon humor
de qui ho va veure va dir "apaaa...!",
molt amablement, amb molta paciència,
i em va retornar al tarannà compartit,
en un sol mot que m'ha servit d'invocació pacient.
(poc abans dels piolins)