2017-2022

ara que les togues
repliquen el segrest
(però al parlament més gran)

cal recordar que l'oblit s'encomana.


els conills també treuen les dents,
si els assetges.


la justícia s'ha excedit.

ara els pertoca la injustícia de doble vara.

violència emocional,
entre parelles,
entre poliamors,
entre pares i fills,...

violència competitiva
a la feina i al veïnat,...

una violència psicològica
que traspassa els artificis de gènere,

i coacciona

contaminant l'entorn.

hi ha metralla
a les paraules
del desgast.

hi ha morats cardíacs
a la mala convivència.

hi ha un somriure
que espera.

de primer,
l'oblit es congela
a la memòria dels gens,
a la repetició familiar de les confusions.

després interpel·la a les causes
del desajust.

dolor latent.

a la desconnexió,
l'ofec del poder
obre una depressió.

subseqüència:
reiteració de la valentia
al canviar la inèrcia
de la negociació.

descàrrega i respiració.

reformateig de l'entorn.

detecció d'anomalies útils

i missatges d'error no trobat.

i potser,
amb sort,
si baixem junts a la incertesa,
podrem desconfigurar els rols.

impotència monetària
a les estafes generals.

obscur presagi d'iniquitat comú.

abús consensuat
pels representants de què?
al parlament de les pors.

callem ara
i se'ns ennuega el futur. han pres el somriure.

trauma col·lectiu.

la violència mediàtica
ens força a assimilar
les desgràcies del món,
amplificades pels nivells d'audiència. 

i a les moltes pel·lícules de l'autoritat,
reomplim la imaginació de sang i abús.

aïllament tàctic
a la cultura de la por.

neurosi quàntica
a la prohibició del joc.

ens han pres el somriure.

no plou
i no hi haurà núvols.

mort progressiva als dominis de l'aigua.

les arrels escarben, les fulles groguegen, el fruit no neix.

a l'horitzó pansit,
els arbres s'espanten.
les llavors s'amaguen.
el tronc s'encongeix.

haurem de xuclar
la humitat de l'albada.

haurem d'aprendre a ressecar el mar i el vent.