política

ara que les togues
repliquen el segrest
(però al parlament més gran)

cal recordar que l'oblit s'encomana.


els conills també treuen les dents,
si els assetges.


la justícia s'ha excedit.

ara els pertoca la injustícia de doble vara.

violència emocional,
entre parelles,
entre poliamors,
entre pares i fills,...

violència competitiva
a la feina i al veïnat,...

una violència psicològica
que traspassa els artificis de gènere,

i coacciona

contaminant l'entorn.

hi ha metralla
a les paraules
del desgast.

hi ha morats cardíacs
a la mala convivència.

 i passejaven l'ús de la força 
amb tota la impunitat
d'una llei perpètua.  

i jo els vaig escridassar
fins a trencar-me la veu...

amb la ràbia de la impossibilitat, 
quan el bon humor
de qui ho va veure va dir "apaaa...!",
molt amablement, amb molta paciència, 
i em va retornar al tarannà compartit, 
en un sol mot que m'ha servit d'invocació pacient.

(poc abans dels piolins)